La novel·la comença amb l’assassinat del gos de la seva veïna, en Wellington. El protagonista farà de detectiu resolent el misteri d’aquest cas.
De bon començament està present la seva educadora des de fa 8 anys, la Siobhan. Ella li proposa d’escriure alguna cosa que ell mateix volgués llegir. Amb ella parla de com ha de ser una novel·la de misteri amb un assassinat i ell deixarà clar de bon començament que vol escriure sobre quelcom real.
En Christopher escriu llavors una novel·la policíaca i totes les seves hipòtesis i descobriments estaran travessats pels seus pensaments i la seva realitat. A ell no li agraden les novel·les convencionals, i en un moment de la novel·la diu: “perquè són mentides sobre coses que no van passar de debò i em fan tremolar i sentir por”.
Ell no sap dir mentides i considera que la metàfora és una mentida ja que no pot imaginar-se-la dins el seu cap i acaba confós. En Christopher sap que existeixen els jocs de paraules perquè les paraules poden tenir sentits diferents, però per a ell resulta insuportable aquesta característica del llenguatge.
Quan fa referència als nens de la seva escola especial diu: “...se suposa que he de dir que tenen dificultats en l’aprenentatge o bé que tenen necessitats especials...”. D’aquesta manera, ell tan ocurrent, fa esment al que anomenem “políticament correcte” i, de qüestionar el què és normal o el què no ho és: “...perquè tothom té dificultats en l’aprenentatge perquè aprendre a parlar francès o entendre la teoria de la Relativitat és difícil i tothom té necessitats especials, com ara el pare, que sempre ha de portar un paquetet de sacarines a sobre per endolcir el cafè i no engreixar-se, o la senyora Peters, que porta un audiòfon de color beix, o la Siobhan, que porta unes ulleres tan gruixudes que si te les poses t’agafa mal de cap, i cap d’aquestes persones no són persones amb necessitats especials tot i que tenen necessitats especials”.Descriu encertadament i amb molta tendresa situacions difícils, angoixants, patiments i reflexions d’un protagonista inserit en un món que li fa por i li és estrany. Tot i així, a mesura que investiga, es troba enganys i mentides familiars aconseguint descobrir, no només un, sinó que dos misteris: el de l’assassinat del gos Wellington i el de la seva família, confrontant-lo amb la veritat parental.
El protagonista amb la seva particular lògica i la seva pròpia relació amb el llenguatge, ens ensenya de quina manera existeix en l’ésser humà la dimensió del desig i la responsabilitat davant les eleccions. Amb el seu coratge i l’ajut d’altres sap que ell pot tenir un lloc en el món i ens fa conèixer que també és possible per altres persones amb “dificultats especials”.
Mark Haddon, nascut l’any 1962, havent estudiat literatura anglesa a Oxford, escriu aquesta novel·la.
Després de llicenciar-s’hi, va treballar amb persones amb problemàtiques físiques i mentals. Per tant en la seva narrativa traspua el seu coneixement i la seva experiència sobre el pensament i la manera de viure en l’autisme.
Il·lustrador, pintor, poeta i professor d’escriptura creativa, és autor de 15 llibres per a nens.
Sens cap dubte, amb enginy i molt humor, Haddon “introdueix el lector en el fascinant món del protagonista, posa en relleu que per molts estranys que resulten als altres, les coses que ens separen són insignificants enfront del que tenim en comú”.
Mark Haddon. Editorial La Magrana, 2004.
» tornar a Llibres «
