La tasca psicoterapèutica consisteix en una escolta particularitzada a cadascú. Tractarem el què et passa, de què pateixes i per què pateixes amb la finalitat de trobar una sortida a allò que et comporta sofriment a fi de millorar la teva existència.
A través del discurs de la persona i de l’escolta activa s’incideix en els símptomes psíquics i moltes vegades els somàtics. Quan es pot parlar, dir i entendre el malestar apareix la possibilitat d’alleugerir l’estat emocional i provocar un canvi. L’expressió verbal de les fantasies i de les emocions permet apreciar que els símptomes tenen un sentit simbòlic sobre el qual es fonamenten.
Amb l’ètica psicoanalítica es pren en compte la singularitat de cadascú per trobar una vida més digna en relació al seu propi desig.
