La mort d’Ivan Ilitx està considerada una de les obres mestres de Lev Tolstoi i de la literatura universal. Versa sobre la mort i sobre el sentit de la vida davant la por de la seva finitud. Vladimir Nabokov i Mahatma Gandhi consideraven aquesta obra la millor novel·la de tota la literatura russa.
La novel·la presenta la història d´una persona d’un estil i manera de viure similars al de moltes persones, els quals són qüestionats a l’emmalaltir i per la proximitat de la mort. “Potser no he viscut com convenia?”
L’abatiment psíquic del protagonista causat pels dolors que pateix, són senyals que la seva mort és propera, però també per la indiferència, la insensibilitat i la mentida dels altres davant el seu patiment. El convenciment que s’està morint i que a ningú li importa, li suposa una aflicció anímica.
L’única persona que comprèn la seva situació i amb la qual troba consol, es tranquil·litza i es troba a gust, és Gueràssim, el seu criat. És l’únic que no mentia. “-Tots ens hem de morir. Per què no m’he d’esforçar?- va dir, volent significar que no li pesava la feina, precisament perquè la feia per a una persona que es moria, i confiava que quan li toqués a ell algú altre també ho faria.”
Gueràssim és l’únic personatge que accepta el dolor com a part de la malaltia i la mort com l’altra cara de la vida.
En aquesta breu novel·la, hi podem trobar, a més de la reflexió sobre el significat de la nostra existència i sobre l’acceptació de la mort, altres temes com l’experiència de la malaltia, l’atenció i la cura d’un malalt, la soledat o l’aïllament.
Lev Tolstoi. Edicions 62. 2010.
» tornar a Llibres «
