Els esdeveniments
del relat se situen a Soreni, un petit poble de Sardenya, en els anys cinquanta.
Una de les
protagonistes és modista, la Bonaria Urrai, a
qui li encarregaran la confecció dels millors
vestits. Aquests els portaran en les festes assenyalades: un bateig, un casament, la festa major o un enterrament. Ella, una dona
d’antiga bellesa i perenne soledat, afilla a Maria, quarta filla d’una família
humil que la té descuidada.
La nena, la Maria Listru, passa a ser la fill’e anima –filla d’ànima– de la Bonaria, una preciosa expressió que descriu els nens nascuts dues vegades: de la pobresa d’una dona i de l’esterilitat d’una altra.
Així doncs, amb la
seva adopció, la vida de la nena es transforma, donat que la seva percepció no
escapa de l’aura de misteri que embolcalla a la seva nova mare: els
llargs silencis, les estranyes sortides nocturnes i l'ombra de por que encén
els ulls dels que es creuen en el seu camí. I tot i que la Maria creix feliç i
estimada al costat de la Bonaria, en realitat ignora una veritat que tots
coneixen: a més a més de cosir vestits, la
seva mare d’ànima és la dona que reconforta als que s’apropen al final del
camí.
El llibre dona
cabuda als sobreentesos, els secrets, les mirades i particularment el silenci. Ho
fa tot tractant amb delicadesa i discreció temes incòmodes.
És una novel·la bella
i delicada, que parla de maternitats i
naixements, de l'inici del desig, de la descoberta de la sexualitat, de la
feminitat, de les pèrdues, de la mort volguda, del dol.
Aquí teniu un
magnífic paràgraf parlant del dol: “O
sigui que el dol serveix perquè tothom vegi que se sent dolor... No, Maria; el
dol no serveix per a això. El dolor va despullat, i el negre serveix per
tapar-lo, no per fer-lo veure”.
Una altra gran frase
sobre el sentiment de culpa: “Les culpes, com les persones, comencen a existir
si algú se n’adona."
Entre altres
premis, aquesta novel·la fou guardonada amb el Premi Campiello, el major
prestigi d’Itàlia. Tractant l’etern tema de la fi de la nostra existència des
de la perspectiva única: la de la comunitat que, des de temps ancestrals, ha
sabut afrontar aquest últim pas de forma col·lectiva, no individual i desproveïda
de tabús i falsos pudors.
Michela Murgia. L’acabadora. Editorial Proa. 2011.
