Reparar els vius descriu un procés tan dolorós com la mort d’un fill, una mort que no toca.
Tracta amb pinzellades de la vida dels seus personatges, la Marianne i el Sean, els pares de Simon, el noi accidentat, la Juliette, núvia d’en Simon, la germana, l’equip mèdic, el coordinador de donacions el Thomas Rémige, (a ressaltar per la seva professionalitat). A més transmet el procés del trasplantament, el funcionament de xarxa de donants i els pacients candidats a trasplantaments.És una novel·la on explora psicològicament el trasbals dels pares sobre el que suposa enfrontar-se a la traumàtica mort del seu fill i alhora haver de prendre la decisió de la donació dels seus òrgans.
També és destacable la claredat i el respecte d’en Thomas Rémige vers els pares a l’hora de prendre una decisió tan difícil.
Us deixo, a tall d’exemple, un breu fragment del llibre: “Un sol cop en Thomas s’esfondra a la seva butaca, el cap li cau entre les mans, els dits se li enfonsen sota els cabells, al crani, i deixa anar una alenada llarga. Segurament ara mateix pensa que és dur, i potser ell també voldria parlar, clavar cops de puny a les parets i puntades de peu a les papereres, trencar vidres. Potser serà que sí, però el més probable és que diguin que no, això ja passa –un terç de les entrevistes s’acaben amb l’expressió d’un refús-, però per a en Thomas Rémige un refús clar i net valia més que un consentiment arrencat enmig de la confusió, obtingut amb fòrceps i lamentat al cap de quinze dies per unes persones destrossades pel remordiment, que perdien la son i s’enfonsaven en el dolor, cal pensar en els vius...”
Reparar els vius ens mostra les emocions d’una situació d’aquest calibre sense caure en el sentimentalisme, sent d’agrair i té molt mèrit.
El títol Reparar els vius, prové d’una cita de l’obra de teatre “Platònov”, d’Anton Txèkhov, d’una pàgina fotocopiada que el coordinador del servei de trasplantaments té penjada a la porta del seu despatx. “Què hem de fer, Nicolas?” “Enterrar els morts i reparar els vius.”En reparar els vius, per una banda podem trobar que amb el trasplantament hi ha la mort d’una persona, però alhora “es repara” una altra persona donant-li una nova vida. I una altra qüestió, davant la mort d’una persona és molt important tenir en compte el dolor, les decisions i la necessitat de “reparació” dels afectats que han perdut aquesta persona estimada.
Si et capbusses en aquesta història, tan dura com delicada, pots deixar-te endur per una onada que et pot tocar l’ànima o el cor.
Maylis de Kerangal. Angle Editorial. 2015.
» tornar a Llibres «
