La pel·lícula és desenvolupa en una comunitat rural del Rajastán, governada per un consell municipal format per homes que segueixen les normes i les tradicions ancestrals.
És una història que ens mostra el desig de quatre dones de desfer-se de l’opressió de les creences patriarcals. Quatre amigues, en situacions ben diferents, que donen una visió de la posició de la dona col·locada en el lloc de la servidora i d’objecte sexual.
Les quatre dones protagonistes: Rani, vídua i mare del jove Gulab. Laijo, l’esposa maltractada. Bijli, ballarina i prostituta. I Janaki, l’esposa d’un matrimoni concertat pels adults.
Potser xoca la dimensió tragicòmica tractada de manera tan divertida i lúdica, i també com mostra, de forma clara i directa, tant el llenguatge de les dones com els seus fets.
Aquestes dones immerses en diverses escenes, entre paisatges espectaculars i situacions particulars, amb la nuesa del seu cos o amb els seus vestits de colors intensos, i amb les seves preguntes i reflexions ingènues, reflecteixen i transmeten molt bé la seva energia, espontaneïtat, força i valentia.
La solidaritat, la complicitat i la cooperació entre elles és el camí que escullen, tot i que els rols imposats per la societat dificulten a les dones poder prendre les regnes de les seves vides, mantenir la seva independència, llegir, estudiar, etcètera.
“La estación de las mujeres”, sense ser original en la seva temàtica, segueix la línia del magnífic film “La fuente de las mujeres”, del cineasta Radú Mihailneau, per la unió entre les dones, per la capacitat de decisió, per les tradicions ancestrals, per la parella estrangera casada amb un indi...
Aquestes pel·lícules ens fan adonar que creences que creiem tenir superades encara les tenim presents, i que estem sotmesos a tradicions i a mandats que ens costa deixar enrere. Tot i que no és fàcil, es poden trencar barreres i fronteres.
» tornar a Cinema «
