Està protagonitzada per cinc joves: l’Ada, el Mateu, el Marc, el Santi i la Lídia. Són estudiants de Belles Arts que a partir d’anar a visitar la gran exposició sobre Gaugin al Grand Palais de París, a finals dels anys vuitanta, els marcarà i els unirà l’amistat al llarg de la seva vida.L’Ada, fugint de la infantesa. En Marc, influenciat per el seu avi artista. La Lídia, amb el somni de viure dins d’un quadre ple de llum i de color. El Santi, arrecerat a l’entorn de la família. I en Mateu, considerat l’Artista per tot el grup.
Descriu la pulsió creativa dels artistes i va descobrint la personalitat de cadascun d’aquests joves, les seves històries personals, les seves experiències, les gelosies, les parelles, els secrets de família, l’amor, el sexe, la mort...
Tracta de la relació del grup d’amics i alhora de les relacions entre dos amics, mostrant el que comparteixen, el que els uneix, però també el que els diferencia.
En una conversa entre el Marc i el Mateu, el Marc diu:
-Al final, tots estem espantats: uns perquè no voleu assemblar-vos al pare, d’altres perquè ho desitgen però no saben si ho aconseguiran. I després hi ha els que, com ara jo, encara no sabem si ens volem assemblar o no. Tampoc no és una situació còmoda.
La Sílvia aborda molt bé l’adversitat de la vida. “Ens acostem a la gent que pateix, busquem paraules de consol o admetem que no en tenim, els abracem, però tots sabem que el dolor, aquella barreja de tristesa i de por, es va espesseint a mesura que passen les hores i, quan vols adonar-te’n, s’ha fet dur com una pedra i ja no hi ha manera de partir-lo. Ni de compartir-lo, per tant.”
L’escriptora badalonina s’endinsa en l’apassionat aventura que suposa la recerca del sentit de la vida. El desig de formar part d’un col·lectiu d’iguals que s’accepten, s’acullen i comparteixen penes i alegries, ens mostra la importància del grup d’amics.
També ens mostra les crisis i els conflictes de la vocació artística inclosa la seva, la d’escriptora.
Silvia Soler. Columna Edicions, 2017.
» tornar a Llibres «
