Philippe va escriure un llibre autobiogràfic, en el qual explicava la seva experiència, i més endavant es va estrenar un documental “A la vie, a la mort” que va inspirar la idea de la pel·lícula.
Es tracta de la història d’aquests dos homes i la seva relació, a partir de la situació diferent de cadascun. Els dos representen dos maneres diferents d’entendre la vida, fent palès el món d’on provenen i les diferències d’edat, de cultura, d’ètnia...
La pel·lícula tracta temes seriosos com les diferències entre classes socials, els prejudicis racials, l’educació, les relacions familiars, la marginació social, la immigració, la tetraplegia i les diferents maneres de veure i viure la vida amb diàlegs divertits i enginyosos.
També és molt destacable la música, de Ludovico Einaldi, Shubert, Vivaldi, Bach, Nina Simone i espectacular el ball amb “Earth, Wind and Fire”.
La pel·lícula mostra, amb molt d’humor, el drama dels dos subjectes. Phillipe, l’aristòcrata tetraplègic excel·lent interpretat per François Cluzet i l’assistent cuidador, Driss, també amb una excepcional interpretació d’Omar Sy. El riure, el somriure i l’alegria estan presents i la transmeten durant tota la pel·lícula. Els protagonistes riuen d’ells mateixos i de la vida, més enllà de la situació en que cadascun d’ells es troba. Aquest humor va unit a l’idea d’explicar que en situacions dures, posar en joc el sentit de l’humor és esperançador.
El film no explica el drama i el trauma però si la dificultat de conviure amb aquests problemes. Quan un esdeveniment canvia la vida d’una persona i ha de viure amb unes condicions diferents i amb limitacions, genera emocions de ràbia, impotència, ansietat o depressió. En el cas de Phillipe, la pèrdua de la mobilitat, l’autonomia, la independència i la llibertat. També fa palès què el que fa patir no és la discapacitat física o l’origen familiar, sinó la relació amb els altres i la importància de la dignitat com a persones.
Driss es mostra irreverent en les seves maneres i en el seu llenguatge, trencant qualsevol formalisme i alhora és delicat i sensible davant el patiment de Phillipe donant una injecció de vida, d’energia i de vitalitat.
La relació de Phillipe i Driss ens deixa veure que no hi ha un subjecte que necessita i un altre que té. Els dos tenen problemes familiars...Tant un com l’altre són vulnerables i necessiten la relació, la comprensió i la complicitat amb l’altre, perquè com a subjectes tots estem en falta, no ho tenim tot.
I el que cal considerar és com ens situem davant un altre que pateix i que té necessitats, perquè sovint creiem que sabem el que cal fer i que volem el bé de l’altre, sense preguntar què és el que necessita, el què vol i el què desitja.
» tornar a Cinema «
