La identificació de la maternitat amb el procés biològic, manté que el més important en la procreació humana és el procés de concepció i gestació. No obstant, és la tasca social, cultural, simbòlica i ètica la que fa possible la constitució d’un esser humà.
Hi ha la concepció de la maternitat com una funció de caràcter instintiu profundament arrelada en l’estructura biològica de la dona, independentment de les circumstàncies temporals i espacials en les quals té lloc. Ens costa reconèixer que, en tant fenomen humà, la maternitat és una construcció cultural.
El fet que la procreació sigui un procés natural, pot induir-nos a creure que al fenomen fisiològic de la concepció i la gestació li ha de correspondre el desig de tenir un fill, però gestar és quelcom diferent de la maternitat, perquè això implica assumir una funció.
La psicoanàlisi mostra que és possible tenir un fill a la panxa però no necessàriament en el cap, o bé és possible sentir-se mare sense tenir cap fill.
La maternitat sobrepassa la biologia de la procreació i de la gestació. Ella s’allotja en els somnis, els fantasmes, les il·lusions, la sublimació.
El desig de fill no correspon a la realització d’una suposada essència femenina, sinó que s’ha generat al llarg de la història de cada dona, de les relacions que ha establert en la seva infantesa amb els seus pares. El futur nen pot representar allò que podria fer-la feliç o completa.
L’aspiració a la plenitud prové de la constatació que no som una unitat, ni tampoc una totalitat, doncs és impossible que no ens manqui alguna cosa.
D'entrada podem dir que el desig d'un fill, és un desig legítim, natural i fins i tot necessari per la continuïtat de l’espècie, però la relació de l'ésser humà amb el seu desig es ben complicada.
No és suficient estar embarassada i parir per ser mare: cal també‚ desitjar-ho.Tenir un nen no significa ser pare o mare, sinó del costat de l'home haver fecundat a una dona i del costat de la dona haver-lo gestat. Això és la funció reproductora, però els genitors poden ser substituïts com en l’adopció.
Tot i que el desig de fill es presenti amb freqüència com una elecció conscient, relativa als ideals socials i familiars de cada subjecte, aquest projecte comporta significacions inconscients que intervindran quan el nen neixi.
Tenir un fill és el resultat d’un desig, i per tant, d’una elecció. Ser dona no només es redueix a ser mare, sinó que també es poden tenir altres desitjos, igualment legítims i satisfactoris.
Està clar que la maternitat i la paternitat no són l’única manera de transmetre, donar i rebre ja que es poden trobar d’altres formes.
Actualment, són moltes les dones que no escullen la maternitat com part del seu projecte de vida, malgrat l’estigma social que pot comportar la decisió. Altres dones en canvi, anhelen quedar-se embarassades, enfrontant-se a un altre estigma social, la infertilitat, amb les noves tecnologies reproductives.
Ja siguem els genitors, o no, als nostres fills els adoptem, els hem de fer nostres, és a dir, la paternitat i la maternitat impliquen per tothom "adoptar" aquest nen o nena.
El nen sense el desig dels pares no pot constituir-se com subjecte. Cal de la funció materna i de la funció paterna sostinguda per algú que tingui expectatives, il·lusions i desitjos posats en joc en aquest fill, per fer possible la constitució d’un nou esser humà. Si no és així, esdevindrà un subjecte marginat, maltractat.
Tanmateix, els fills són del pares però no ens pertanyen, no són objectes per la pròpia satisfacció, als fills els hem d’acompanyar en el seu creixement. Els hem de preparar perquè ells tinguin el seu propi desig, es separin de nosaltres i es converteixin en homes i dones.
