En aquesta pel·lícula, el director torna a tractar les relacions matern-filials, com va fer en “El orfanato” i en “Lo imposible”. En aquesta ocasió explica com un nen, Connor, afronta la malaltia de la seva mare i com li afecta a totes les facetes de la seva vida, manifestant-ho a través de l’aïllament, el silenci i les explosions de ràbia.
Connor, el protagonista, viu amb la seva mare malalta, el seu pare viu en un altre país amb la seva nova dona i la filla, i té una nova vida en la que ell no sembla estar inclòs, i l’avia estricta i exigent freqüentment els visita i cuida.Connor, convoca cada nit, a la mateixa hora, la visita d’un monstre amb aparença d’arbre que li diu: “T’aniré explicant tres històries i al final tu m’explicaràs la teva” i el que vol és: “la veritat”, “la seva veritat”. La veritat que s’amaga en el més profund de la seva animà. I en el relat, també ens convoca a la nostra pròpia veritat.
Sovint ens costa reconèixer els nostres propis pensaments i sentiments, no ens permetem tenir-los i menys dir-los, perquè ens causa malestar assumir-los com propis i perquè volem quedar bé.
A partir del relat màgic dels contes ens fa comprendre i assumir les nostres pròpies vivències, així com l’acceptació de l’ambigüitat, l’ambivalència i la paradoxa en un univers on potser les bruixes no siguin les homicides, els prínceps carreguin amb la seva culpa i els bruixots hostils tinguin una puresa interior. Como fa José Agustín Goytisolo en els contes “El pirata honest”, “El llop que era bo”, “La bruixa bonica”, i “El príncep dolent”.
Així com en els contes de fades, “un monstre em ve a veure” ens parla al nostre conscient i al nostre inconscient, per tant no necessita evitar les contradiccions, doncs aquestes coexisteixen en l’inconscient.
És una historia explicada des dels ulls d’un nen, sempre mirant a través de les portes i finestres.
Como deia Bayona en una entrevista “En el moment en el que decideixo que el nen dibuixa…enfrontes al món misteriós de l’art contra el món racional i matemàtic de l’avia”.
És una pel·lícula que fa reflexionar. No és l’historia d’un nen, és l’historia de cadascun de nosaltres i el monstre que creem.
Aquest film transmet de manera clara com davant els nostres pensaments i sentiments, en tant que son interns, no podem girar la cara o anar-nos, no són quelcom que puguem connectar i desconnectar como fem amb els mass-media.
“Un monstre em ve a veure” és, a més, un homenatge als contes de fades ja que ens transmet de diverses maneres que la lluita contra les dificultats de la vida és inevitable perquè forma part de l’existència humana, i que si no fugim podem arribar a superar els obstacles. El conte de la mateixa manera que la vida és un camí ple de pèrdues i èxits, es perd per aconseguir quelcom nou.
» tornar a Cinema «
