El maltractament psicològic i la violència en la parella no es dona només en la relació de l’home amb la dona sinó que també en la relació entre homes i entre dones. A més, tampoc podem obviar situacions de dominació i maltractament entre mares i fills, entre fills i pares, entre grans i joves i la violència en l’àmbit escolar. Convé recordar la tendència de l’ésser humà a la destrucció i a l’agressivitat.
Què busquem les dones i els homes? Fer-se un amb l’altre, la completesa. La idealització de la relació de parella, “la mitja taronja”, comporta l’ideal de completesa però la realitat pot comportar encontres amb desencontres.
La idea que sosté que la parella és una invenció recent de l’amor romàntic, de la mateixa manera que la monogàmia i el matrimoni per amor, és acceptada com quelcom universal i natural en totes les cultures, tot i així, en molts països la major part dels matrimonis segueixen sent pactats per les famílies.
Quins són els desencontres i encontres entre la nostra masculinitat i la nostra feminitat? Fins quin punt els nostres encontres externs són reflex de lo intern?
En una relació de parella, en general el que es posa en joc són les dificultats de cadascun projectades en l’altre.
Hi ha homes i dones que confonen la virilitat amb la violència, la possessió per amor, la gelosia per la passió, el control amb el tenir cura de l’altre.En estar en parella, la majoria de persones renuncien als seus propis projectes, als seus desitjos, a la seva particular forma de viure i això pot provocar agressivitat contra l’altre. Culpant a l’altre de les nostres frustracions tractem d’esquivar la nostra responsabilitat en les nostres dificultats.
La violència sorgeix com a resposta de les expectatives no satisfetes, quan l’altre respon d’una manera diferent a l’esperada.
Deixar el que és propi d’un mateix va situant el subjecte, generalment la dona, en dependència a l’altre. Per exemple, en el moment que la dona deixa en mans de la parella les decisions quan ella o els dos han de fer alguna cosa. Per això és important que la dona trobi la “seva paraula” i prengui les seves decisions.
La dependència en la dona està més relacionada amb l’amor. Ella espera una mostra d’amor de la seva parella, i la fa estar enganxada a la relació, podent comportar situacions de maltractament, que la fa creure en les seves paraules d’amor i penediment o interpretar la gelosia com la mostra del seu interès. Li diu que l’estima, que la necessita, que està boig per ella, que és la dona de la seva vida, que sense ella no pot viure, comprant-li flors, regals... Amb les trampes de l’amor li diu que la vol sense límits amb la finalitat que la dona continuï la relació en una posició de submissió i dependència.
Les dones s'enganxen amb homes maltractadors degut a la necessitat de la dona de sentir-se especial i única per algú, de ser necessària, imprescindible per a ell.
La dependència es manifesta de forma extrema amb la impossibilitat d’acceptar perdre una persona, sentir l’abandonament, el desemparament i la soledat. La dependència emocional sempre té a veure amb la història i els vincles d’amor de cada dona i de cada home.
Per acabar, cal remarcar que es tracta de passar de la parella com a UN i de la mitificació de l’amor romàntic, a la parella com a dos subjectes amb els seus diferents ideals, que hauran de quedar en part insatisfets.
Els homes i les dones són diferents però això no implica una relació subordinada i desequilibrada, sinó que pot ser una relació des de la igualtat.
